h1

Mai 3, 2010

Foto: castell de Requesens, passadís interior

Racons oblidats. Qui Va recórrer aquest passadís? Com es deia? Quina vida va dur? Són preguntes de les quals la història només en grata la superfície, qui sap el que van arribar a veure aquestes angostes parets. Són fets que es perdràn com una gota d’aigua en la tempesta. Almenys ens queden vestigis de gloriosos castells, d’èpoques passades i obscures que la fantasia ens ha tenyit del color que marca la història de cada poble. Perquè la història és un cristall de diversos colors, cadascú n’agafa el que troba més bonic.

Les runes perduren, però algun dia tot acaba esdevenint cendra; al final veurem tots el món amb els mateixos ulls.

h1

POR / MIEDO / FEAR

Abril 9, 2010

Acostumem a sentir diversos tòpics a la vida, alguns més o menys certs que d’altres, el que si que crec que domina a les nostres és el de la POR. Vivim amb por les nostres vides. És un cicle de creixement entorn a aquest concepte, la por a tot, a les persones, a que ens facin mal, a no aparentar el que volem ser, a envellir, a créixer, a estar sols, a estar acompanyats, a tot allò desconegut…

Hi podria haver el contra-argument de que la vida es basa en moure’s i lluitar per desitjos, somnis i necessitats; el meu tarannà escèptic i cínic amb l’espècia humana (de la qual desgraciadament pertanyo, un fet inevitable) em porta a creure que el veritable eix de les nostres vides és la por. No per això nego la primer aidea, potser en el fons es tracta d’una combinació de tot plegat, somnis, desitjos i pors.
No vivim ni lluitem per assolir metes i objectius, vivim i lluitem per por a no ser feliços, també es pot mirar des d’aquesta òptica no? Hi haurà qui trobarà ena questa reflexió una aroma de pessimisme, però jo no he dit que viure amb por sigui patètic o que comporti una connotació negativa. Simplement és una reflexió personal sobre el que per mi és una realitat innherent en l’ésser humà. No per això nego l’existéncia de la valentia, del valor, de l’amor, de la superació ni de la fortalesa en tots nosaltres. He vist i he experimentat tals coses, crec.

Perquè tothom té els seus interessos i prioritats, però la por rau en tots i cadascun de nosaltres. És una companya de viatge impossible de negar, com l’ombra en dies de ple sol. La pots amagar, però tard o d’hora sempre apareix.

La por és el motor a més a més de la societat de consum. Fixeu-vos en la publicitat, el millor mirall d’aquesta societat que tots ens atrevim tant a criticar quan en realitat NOSALTRES SOM AQUESTA SOCIETAT. La publicitat s’aliment adle sentiment de por que ella mateixa genera, del sentiment que és inherent en tots nosaltres per molt que el volguem negar. També hi han les motivacions, desitjos i necessitats del consumidor, però per un moment us demano que partim d’una altre alternativa, que podria ser la por. Aquesta pràctica pot resultar interessant, don’t you think?Fins i tot la publicitat mateixa entent-la com a una entitat s’alimenta de la por per propi temor a desaparèixer per si sola.  Tornant a la por com a eix delconsum, fixeu-vos en els anuncis: cotxes ultrasegurs (por a la inseguretat física), cosmètics (por a semblar lletjos) aliments baixos en caloríes (por a engreixar), medicaments (por a la malatia)  roba i complements (por a no estar a la moda o no tenir un estil determinat), telecomunicacions (por a la incomunicació), pasta de dents (por a dents brutes, ergo “si no compras Colgate no te tirarás a la chica”, parafrasejant el bo de Brian Warner) i un llarg etcètera…

Un dels grans motors de la societat de consum és la por meine damen und herren.

That’s all folks, només era una altre manera de mirar-se les coses, no ens posem pessimistes tampoc eh! Exercicis com aquest crec que van bé per ser una més crítics amb aquest món boig, del qual servidor no n’és cap excepció.

h1

Hasselblad, despropòsits del consum

Març 25, 2010

Aqui teniu una petita dada del que suposa el negoci del fotògraf professional amb material digital a les més altes esferes. Us presento Hasselblad, un fabricant suec i una de les marques més prestigiosos del mercat de les càmeres fotogràfiques. Si amigos, no tot en aquest món es redueix a Nikon i Canon quan parlem de bon material.

http://www.hasselblad.es/

Conegudes per la seva història, qualitat i durabilitat, comprar una Hassel no és moc de Gall d’Indi (moco de pavo). Tal és el seu prestigi i història que Hasselblad és responsable del hardware de la majoria de fotografies dels viatges espacials de l’home. El preu d’un model de càmera “bàsic” sol equivaldre a comprar-se un cotxe de gama baixa, i un dels models més punters ronda les 27.000 cuques, el que costaria comprar un departament professional de fotografia sencer. Altres marques amb preus prohibitius són Mamiya i Seitz, com es pot cmprovar al link següent.

Evidentment es tracta d’un fabricant destinat a públic professional i especialitzat en càmeres de gran format, les que s’utilitzen en el món publicitari, tot i que si ets aficionat i estàs podrit de calers o et compres objectius de 3000 euros per fer fotos a gotetes d’aigua (si existeix grup de facebook, és que hi ha gent per tot), aquesta és la teva marca.

Malgrat això, em rpegunto què han de tenir tals càmeres per valdre 26.950 “leuros”… Et fa torrades amb mantequilla? els componenets interns són d’or massís? O és que el preus els posa un mico inflat d’èxtasi? Fins a quin punt pagues marca amb una Hasselblad?

I ara, referent a càmeres cares i gent que se les compra per fardar mentre no saben perquè serveixen, em queixaré. Odio veure listillos amb super-càmeres que fan fotos en automàtic autofocus i amb el teleobjectiu de 2000 cuques que els ha comprat el papa. Llavors et venen a donar lliçons de fotografia quan ells es passen la vida tirant en automàtic. Envídia cochina? tírria? puede, però jo les aprofitaria millor les seves joguines que al cap de 3 mesos faràn pols a casa. Luego nos quejamos de que hay crisis. He dit.

h1

Càmeres reflex digitals de consum

gener 13, 2010

Interessant (i llarg) vídeo sobre quines són les millors possibilitats a l’hora d’adquirir una bona càmera reflex de consum. No hi figuren les més barates, però sí les que tenen millor relació qualitat-preu. He de dir que l’última, la Nikon D5000 és la que faig servir jo i n’estic francament molt satisfet.

El vídeo està gravat sobre una televisió i potser resulta un xic cutre, però la traducció de l’alemany i l’explicació que fa l’autor és molt aclaridora i raonable. Ideal per qui vulgui començar seriosament en això de la fotografia (prepareu la cartera petarrells).

El programa és d’una cadena pública alemanya i uan revista especialitzada. No s’hi han colat interessos publicitaris de cap marca en concret, a diferéncia del que sol passar a Espanya, o sigui que jo m’el pendria seriosament 🙂

h1

Desembre 16, 2009

Seguint la frikada dels símbols contra els polítics rancis (ah, però és que no ho són tots?) ara toca el torn de la sabata que li va tirar aquell periodista iraní a Bush, l’ex-president del Tío Sam.

Llàstima, no hi va haver sang ni es va quedar la “víctima” de l’agressió amb un posat de “a que le meto dos yoyas al que ma echo esto” com ha passat amb Il Cavaliére….

h1

Desembre 16, 2009

Perquè hi ha certs objectes que històricament pasaràn a ser fetitxes contra els polítics, símbols de l’ “aneu a la merda” del ciutadà. Diuen que l’autor de l’agressió era mentalment inestable, però jo crec que molts altres “cuerdos” li haurien fet alguna cosa pitjor a Berlusconi…

Un dia va ser la sabata antitanque contra el “senyor” Bush, ara és un souvenir en forma de catedral del Duomo contra la cara(dura) d’il Cavaliere. Ai senyor, tantes operacions de cirurgía facial per això… Si és que aquest pobre Berlu (ara li dic Berlu, amb carinyo, però no massa) és una víctima, un incomprès…

h1

Desembre 9, 2009

Hola món!!

Un altre blog, un altre espai personal per exigéncies del guió… Amb tantes pàgines i aplicacions güeb amb noms d’usuari i contrasenyes per a cadascun acabaré boig! Feisbuc, Fotolol, flickr, myspace, Blogger, Netvibes, Delicious, Twitter… Madre del Amor Hermoso cuanta faena pa mantener todo ésto! i per recordar-se de totes les contrasenyes clar!

Sort que malgrat l’era de les telecomnicacions sempre ens quedaràn els post-its amb les adreçes i contrasenyes de tot plegat 😛

En fi, blog WordPress creat! aviam què tal!

Salut!